Un domingo en familia el parque de la Oreneta

Mi padre se sacó el carné de conducir tarde y el dinero no alcanzaba para grandes coches. El primero fue un 600 rojo con un agujero en el suelo de atrás que tapábamos con una alfombrilla. Dios, si ahora nos cogiera tráfico. El coche que estaba repintado iba dejando la marca roja cada vez que mi padre al aparcar rozaba otro coche. A mi eso me parecía digno del zorro. Luego vinieron otros coches y yo acabé hasta entendiendo de carburadores de las averías que llegamos a tener.

El caso es que esto nunca impidió que nos moviéramos. Cada fin de semana salíamos. Ya fuera a la playa, a la montaña o a un parque.

Uno de los que mejor recuerdo por mágico y distinto es el del Parque de la Oreneta, en Sarrià tocando a Collserola. En realidad más que un parque a mi siempre me ha recordado un bosque dentro de la ciudad.


Era una salida de todo el día. Nos llevamos el picnic que con mi madre consistía en llevarse una tortilla entera y un montón de de pechuga empanada con postres incluidos, fruta y una coca.

Recuerdo entrar y oler a eucalipto mientras subíamos la cuesta. Siempre acababa con uno el bolsillo que sacaba regularmente para empaparme de su olor.

Pronto se oía el silbato del pequeño tren de vapor y la magia estaba completa. Los tickets de cartón, la campana...

Este parque al que raramente voy pero que está intrínsecamente ligado a mis recuerdos de infancia y buenos momentos con mis hijos.

En esta ocasión no supimos encontrar las mesas de picnic. Pero como ibamos con sandwiches (no soy mi madre) cualquier sitio era bueno y casi salvaje.



Aparte del circuito de tren de vapor en miniatura, también se puede pasear con ponis. Hay varios parques infantiles, mesas de ping-pong, bares y lavabos.


El tren y los ponis, al menos en domingo terminan a las 2. Os aconsejo consultar cómo llegar y los horarios antes.

Una cara desconocida de Barcelona y muy apta para familias.


Sin duda volveremos pronto para seguir la ruta del eucalipto con la peque y ver su cara emocionada al pasar el túnel al sonido de silbato.

10 comentarios

  1. Precioses fotos, Sònia, què bonica la nena acotxadeta amb la pera! Què dolç tot!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ah sí, pot arribar a ser molt dolça Chus...o no ;-) Un petonàs guapa

      Eliminar
  2. Ostres Sònia, ¿pots creure que no coneixia aquest parc? lo meu es molt fort jajajaja. Tu dirás el que vulguis, pero tens un encant de filla, que ademés es preciosa jajajajaj.
    Nena quines fotos, son magiques, cada día et superes mes, soc molt fan teva jejejeje.
    Un petó y fins dilluns ^_^

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És que queda lluny :-) però és molt xulo. I sí, no nego que sigui preciosa. Com totes les nenes que surten a les pelis de terror ;-) Merci pel teu comentari, je,je. Cada cop disfruto més amb les fotos! Dilluns hamburguesa eh? Petons!

      Eliminar
  3. Eren altres temps... jo també tinc molts records d'anar a Les Planes i la Floresta amb la familia... També a La Roca... molts bons records, i ara tot això s'ha perdut una mica.
    petons

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. Doncs sí, eran altres temps. No tiravem tan de la tele. També ho noto amb els jocs. Jo amb els meus pares jugava molt a jocs de taula. I veiem els partits del Barça després d'anar a buscar frankfurts. Va ser així com vaig provar la cervesa. I parlavem molt més... Mira si més no els records ningú els treu. Petonàs guapa

      Eliminar
  4. Con esa niña tan preciosa, no he visto las demás fotos....las ha eclipsado todas, jajaja....¡Qué bonito paseo.
    Besos guapa
    Marialuisa

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. ay Marialuisa, es lo que tiene esta cría...con su sonrisa lo eclipsa todo y luego yo soy la madre histérica que se queja de ella ;-) Un besazo!

      Eliminar
  5. Doncs jo tampoc conec aquest parc i la veritat és que per les fotografies m'ha encantat! És sens dubte un lloc tranquil i bonic on gaudir amb la família i veig que a la teva filla li va encantar! És bonic tenir records de quan s'és petit de llocs on anaves i que després hi puguis portar als fills, recordo que és de les coses que els meus pares els agradava fer i compartir amb nosaltres i jo potser són les que recordo amb més carinyo i nostàlgia :)

    Les fotos, precioses, com sempre! ;) Petonets!

    ResponderEliminar
    Respuestas
    1. És com si no estiguessis a Barcelona. És un bosc dins una ciutat. I sí, aquests records són únics i crec que són l'herència més important que podem fer els pares. Tota la resta, diners, pisos són efímers. Però el temps compartit, les experiències són les coses que et fan sonriure quan penses desprès en elles. No tenen preu. Un petonàs

      Eliminar